En un Palau de Vivel ple de gom a gom amb gent de la Vall
i de Moncofa, la Societat Amics de La Vall ha rendit homenatge a Avel·lí Corma,
científic que ha desenvolupat una carrera immensa per tal de millorar molts
aspectes de la vida quotidiana amb els seus descobriments.
Manolo Moliner, deixeble i company, ens apropà la figura
d’Avel·lí no sols des del vessant científica, també des del humà amb una
presentació que ell anomenà : Avelino Corma: des de Moncofa al món...però
sempre veient Pipa al fons”.
Ens acompanyà al piano Rubén Sáez.
Amics de la Vall li regalà al professor una escultura del
ceramista Àngel Igual que tenia un missatge explícit per Avel·lí i un retrato
de Vicent Aragonés “Dolçura”.
No cal dir que fou un acte molt emotiu.
Avel·lí Corma és professor d’Investigació: va fer la seua Llicenciatura en Ciències
Químiques en la Universitat de València, segons ell, perquè, malgrat que li
encantaven totes les ciències, don Fernando Senent, professor seu, l’animà a
que triés física, però ell es decidí per química. Altre professor, Mateo Díaz
Peña, li recomanà que es dediqués a la investigació per a la qual cosa havia d’anar
on sols es fera investigació... i se n’anà al CSID i allí va triar dedicar-se a
la catàlisi..... i va fer el Doctorat en
la Universitat Complutense de Madrid . Antonio Cortés Arroyo li va dirigir la tesis
doctoral. Després passà dos anys en la Queen’s University de Canadà fent un post
doctorat, pel seu afany de seguir investigant i coneixent coses noves, front la
possibilitat d’obtenir plaça com a funcionari ací a Espanya.
És Doctor Honoris Causa en més de 16 universitats, nacionals
i estrangeres. Pertany a 11 societats i activitats professionals i ha rebut 48
premis, l’últim, atorgat per la Oficina Europea de Patents el 4 de juliol d’enguany,
el Premi a Inventor Europeu a Tota la Trajectòria Professional. També té el premi príncep d’Astúries d’Investigació
Científica i Tècnica del 2014. I fins i tot, ha estat nominat per al premi
Nobel.
Ha publicat més de 1.400 articles en revistes internacionals,
ha escrit tres llibres i nombroses revisions. És membre del Comitè d’edició de
les revistes més importants en el camp de la catàlisi, és autor de més de 200
patents d’invenció, de les quals més de 20 s’han aplicat industrialment en
processos comercials de craqueig, dessulfuració, isomerizació, epoxidació i
reaccions txemoselectives d’oxidació d’alcohols i hidrogenació. (No tinc ni
idea de què és tot açò, però ho posa a la seua pàgina web)
El 1990 el Professor Avel·lí Corma i el Professor Jaime
Primo van fundar l’Institut de Tecnologia Química. Començaren amb un pressupost
mínim i uns locals habilitats en uns aparcaments de la Universitat Politècnica
de València. Quatre anys després l’equip es traslladà a l’edifici on està
actualment l’Institut.
En l’actualitat la plantilla de l’Institut supera els 200
professionals i és un centre de referència de tot el món en el camp de la catàlisi,
els nous materials, la fotoquímica i la transferència del coneixement bàsic en
aplicacions tecnològiques. L’Institut col·labora en projectes d’investigació
amb multinacionals de prestigi mundial.
Durant tres dècades, l’Institut ha realitzat investigació
fonamentalment competitiva, ha pogut transferir aquests coneixements a la
industria i ha format noves generacions d’investigadors.
Ha desenvolupat nombrosos avanços de gran impacte
internacional en el camp del refinament del petroli, de l’eliminació de
contaminants del gas natural, la millora de processos per l’obtenció de
productes químics d’alt valor afegit i el disseny de nous reactors
automatitzats “high throughput” i nous sistemes de reacció així com cel·les
solars i sensors.
En el camp de la salut s’han fet avanços per minimitzar
la fotosensibilització per fàrmacs i reparar el dany fotoquímic de l’ADN en el
desenvolupament de nous productes i procediments que en el futur puguen contribuir
a la lluita contra el càncer.
En els últims deu anys, l’Institut de Tecnologia Química
ha generat més de 150 sol·licituds de patents, de les que 80 han estat desenvolupades
directament a través de contractes I+D amb empresa.
Els seus descobriments s’utilitzen en nombroses indústries entre les que destaquen l’energètica, la farmacèutica i la cosmètica, entre d’altres.
Els catalitzadors s’utilitzen en els processos químics
amb diverses finalitats, entre elles millorar l’eficàcia i la neteja medi
ambient de les reaccions químiques en totes les indústries.
La majoria d’assoliments els ha obtingut gràcies, en
part, al desenvolupament de zeolites que
actuen com una esponja amb forats molt menuts que atrapen molècules menudes per
a que es produisca una reacció química específica.
En rebre l’últim premi va dir que rebre’l li suposava
molta alegria perquè reconeixia la seua trajectòria i la tasca de totes les
persones que han treballat amb ell al llarg de tots aquests anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada