Ací teniu l'entrevista a Pere Rivera en La Ser :
15/5/22
XXVé CICLE MÚSICA I PARAULA
16/11/21
12/3/21
EXPOSICIÓ: LA DONA VIATGERA
Després d’un període de pausa, degut a la pandèmia, hem reprès les activitats. Ha estat amb una exposició de pintura emmarcada en els actes organitzats al voltant del 8M.
LA DONA VIATGERA, de Natalia Tejedor Calero, ens monstra un grup d’obres variades d’aquesta artista autodidacta.
Natalia Tejedor, nascuda a Boecillo, va descobrir des de molt menuda que tenia una habilitat natural per al dibuix i la pintura. Quan es trasllada a Valladolid, durant la adolescència, inicia estudis relacionats amb les Belles arts.
Ens contà Natalia que li agrada utilitzar diversos estils i que té una preferència pel treball amb espàtula, sobre relleus irregulars on sorgeix un món de fantasia que li serveix a l’artista per expressar totes les seues vivències.
L’exposició es pot visitar fins el 27 de març, amb aforament limitat i les mesures sanitàries corresponents.
4/11/20
LLEGIM CARMELINA 2020
Lectura col·lectiva de “Matèria de Bretanya”
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha nomenat Carmelina Sánchez Cutillas escriptora de l’any 2020. Amb aquest motiu i per tal de retre-li homenatge ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ i la SOCIETAT CULTURAL AMICS DE LA VALL han organitzat un acte al Palau de Vivel en el qual el professor Ximo Beltrán ens ha fet una semblança de l’autora i la seua obra. Després sis lectors i lectores han llegit tres capítols del llibre Matèria de Bretanya : “Les coses que sabíem”, “La mestra Cantarrana” i “Quan els homes se n’anaven a la Ribera”.
Neix circumstancialment a Madrid el 1927, i després d'una curta estada a Barcelona viu la seva infantesa entre València i Altea, ciutat que després seria l'escenari d'alguns dels seus llibres més celebrats. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de València i un cop finalitzats els estudis comença a col·laborar en la secció cultural del diari Levante, amb articles d'història i literatura medieval. Pertany a la generació de poetes valencianes de postguerra, juntament amb Maria Ibars o Maria Beneyto, entre altres. En el seu vessant poètic destaquen els reculls Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) i Llibre d'amic i amada (1980). Tots ells suposen un esdeveniment remarcable dins la poesia feta al País Valencià durant els últims anys del franquisme i de la transició.
Tot aquest prestigi poètic es veu una mica eclipsat per l'èxit de la novel·la Matèria de Bretanya , guanyadora l'any 1975 del premi Octubre-Andròmina de narrativa, convocat per l'editorial Tres i Quatre. La novel·la és una reflexió sobre la memòria des d'un punt de vista mitològic, amb una visió de la infantesa i de la seva terra que es queda amb força al cor dels lectors i que, a hores d'ara, ha tingut més de deu edicions. Singular llibre d'iniciació, escrit amb un llenguatge clar i intens a la vegada, ocupa un lloc preferent en la recuperació de la cultura i la llengua valencianes que es viu a partir de la dècada de 1970.
2/11/20
29/2/20
CONVERSANT AMB MARTA FLICH
Us deixem l'entrevista que li van fer a Marta en la SER: AUDIO
30/1/20
ELS MURS DE LA VERGONYA
Aquesta exposició és posible gràcies al grup Eirene, nascut al 2011 amb voluntat de crear una societat pacifista, educativa i solidària que promoga el respecte als drets humans des d'una perspectiva creativa i innovadora.
L'objectiu general d'aquesta exposició i dels tallers que s'han realitzat amb alumnat dels tres IES i públic en general és obrir processos de concienciació crítica i solidària sobre la situaciño dels països en vies de desenvolupament, que permeten la facilitació, la recerca i la creació d'eines per crear condicions per la participació i la transformació social en clau de pau, justicia i solidaritat.
19/1/20
ELS MURS DE LA VERGONYA
Amb aquesta exposició el Grup Eirene ha volgut posar en qüestió un dels recursos fortament utilitzas pels països més desenvolupats com a forma de separar, marginar i evitar veure i viure la pobresa, la fam, i en definitiva les desigualtats.
Actualmet, els murs moderns són construïts per impedir o dificultar el pas de civils com a possibles immigrants, per separar zones en conflicte, per evitat el terrorisme, la pobresa, el contraban, per annexionar-se territoris sobre fronteres no reconegudes per la comunitat internacional, etc.
L'exposició convida a fer una anàlisi dels diferents tipus de mur i a reflexionar i pendre consciència de les seves conseqüències i del que significa el seu manteniment.














