Lectura col·lectiva de “Matèria de Bretanya”
Neix circumstancialment a Madrid el 1927, i després d'una curta estada a Barcelona viu la seva infantesa entre València i Altea, ciutat que després seria l'escenari d'alguns dels seus llibres més celebrats. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de València i un cop finalitzats els estudis comença a col·laborar en la secció cultural del diari Levante, amb articles d'història i literatura medieval. Pertany a la generació de poetes valencianes de postguerra, juntament amb Maria Ibars o Maria Beneyto, entre altres. En el seu vessant poètic destaquen els reculls Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) i Llibre d'amic i amada (1980). Tots ells suposen un esdeveniment remarcable dins la poesia feta al País Valencià durant els últims anys del franquisme i de la transició.
Tot aquest prestigi poètic es veu una mica eclipsat per l'èxit de la novel·la Matèria de Bretanya , guanyadora l'any 1975 del premi Octubre-Andròmina de narrativa, convocat per l'editorial Tres i Quatre. La novel·la és una reflexió sobre la memòria des d'un punt de vista mitològic, amb una visió de la infantesa i de la seva terra que es queda amb força al cor dels lectors i que, a hores d'ara, ha tingut més de deu edicions. Singular llibre d'iniciació, escrit amb un llenguatge clar i intens a la vegada, ocupa un lloc preferent en la recuperació de la cultura i la llengua valencianes que es viu a partir de la dècada de 1970.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada