EXPOSICIÓ DE CARLOS CORREDERA: PUNT D'EBULLICIÓ

PRESENTACIÓ: COR DE BESTIOLES

El divendres 18 de maig, dins del XXI Cicle Música i Paraula, la nostra associació  va presentar el llibre “Cor de Bestioles” del poeta valler Josep Tur i de José Manuel Plomar que ha realitzat les il·lustracions.

La presentació va córrer a càrrec de Vicent Garcés Ventura, doctor en Filologia.

Tant Vicent Garcés en la seua presentació com els dos autors ens explicaren les dificultats que els va suposar aconseguir que paraules i imatges se complementaren per a donar sentit a l’obra. Cal destacar la curada edició a càrrec de Trencatimons , dirigida per Nel·lo Navarro. 

XXIé CICLE MÚSICA I PARAULA

ELS XIQUETS I XIQUETES LLEGEIXEN JOAN FUSTER

Completant els actes organitzats per la SOCIETAT CULTURAL AMICS DE LA VALL amb motiu de la 4a Fira del Llibre i la Festa per la Llengua celebrades a la Vall d’Uixó aquesta primavera, i homenatjant la figura de JOAN FUSTER, ahir per la vesprada van ser els xiquets i xiquetes del CEIP Rosario Pérez i de l’IES Honori Garcia els encarregats de recordar-nos la figura i obra de Fuster. Acompanyats dels dolçainers i tabals glossaren la vida de l’autor, els textos escrits per als més menuts, els assaigs ( gènere en el qual destacà Fuster) i els aforismes. No hi ha dubte que Joan Fuster és una figura cabdal de la nostra literatura.

L’acte celebrat al parc, sota l’olivera centenària, resultà molt emotiu. Hem de donar les gràcies a les professores tutores, Irene Peirats i Olga Gargallo per la seua col·laboració, a l’alumnat dels dos centres i al grup de dolçainers i tabals que ens amenitzaren l’acte interpretant cançons valencianes i, especialment, a Paco Tur cantant “El tio Canya”.

LA PERVIVÈNCIA DE JOAN FUSTER: EL SEU PAÍS VALENCIÀ

El passat dimecres, dia 18 d’abril, la Societat Cultural Amics de la Vall presentà la conferència “ La pervivència de Joan Fuster: el seu País Valencià” a càrrec de Daniel Pérez i Grau.

Daniel P. Grau és llicenciat, amb premi extraordinari de llicenciatura, en Filologia Catalana, per la Universitat de València. En aquesta mateixa universitat ha obtingut el grau de màster en assessorament lingüístic. És doctor per la Universitat Jaume I (amb la tesi El País Valenciano de Joan Fuster i la descripció del territori: producció textual, traducció i recontextualització), amb premi extraordinari de doctorat. Actualment és professor associat del Departament de Traducció i Comunicació d'aquesta universitat. Ha treballat com a assessor lingüístic en la Radiotelevisió Valenciana i en la Universitat Jaume I. És traductor de les Corts Valencianes. El seu darrer llibre publicat és El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori.

Daniel, al llarg de la conferència, ha posat en valor Joan Fuster, figura cabdal de la literatura i la història d’aquest país. Ens ha fet una  anàlisi de la producció textual de Fuster, producció extensa que abasta la poesia, la reflexió històrica, l’estudi dels clàssics catalans o l’anàlisi política. Ha examinat les aportacions fusterianes a la descripció del territori, la més coneguda i representativa de les obres – El País Valenciano- destacant la capacitat intel·lectual de Fuster i la qualitat literària de l’obra.

Ha analitzat les causes per les quals ha estat una figura tan atacada en diverses ocasions. Per a Daniel la causa fonamental és que Fuster era una persona molt intel·ligent que escrivia el que pensava i de vegades se l’ha criticat sense llegir-lo, com en el cas de “Combustible per a falles”.

Respecte de la pervivència de Joan Fuster, Daniel exposa que moltes de les figures de la literatura catalana actual han mamat de la producció fusteriana. 

Gràcies a Daniel hem pogut aproximar-nos un poc més a la figura de Joan Fuster  i ens ha encoratjat a rellegir-lo.

Vos deixem el video El País Valenciano de Joan Fuster (TVE 1983), que ens va recomanar Daniel.

https://www.youtube.com/watch?v=TwYmXu96NHc

PERVIVÈNCIA DE JOAN FUSTER: EL SEU PAÍS VALENCIÀ

DOS PENSADORAS DE LA POLÍTICA: SIMONE WEIL i HANNAH ARENDT

Ahir, 9 de març, l'Associació DONES CLARA CAMPOAMOR i LA SOCIETAT CULTURAL AMICS DE LA VALL van organitzar una conferència per visibilitzar el paper de les dones en la filosofia. La conferència va estar a càrrec de la filósofa valenciana MAITE LARRAURI qui amb mestria ens va parlar d'aquestes dues pensadores de la política, com li agradava a Hannah Arendt que se l'anomenara. Ens va parlar del pensament crític i la necessitat de reflexionar individualment i no deixar-nos arrastrar per idiologies o religions. Per supost va acabar parlant de feminisme i de la necessitat de reivindicar les dones en tots els diferents àmbits: literatura, ciència, arts...

Maite Larrauri és una persona molt propera que va arribar a tot el públic que va assistir i així ens ho van fer arribar la majoria dels assistents i , a més a més, aproxima la filosofia als que som profans en la matèria. Us recomanem sentir-la i veura-la en els programes de la dos de TVE "Filosofia para profanos".

SIMONE WEIL

Fue una de las primeras mujeres que se graduaron en la prestigiosa École Normale Supériure de París, con el título de «agregée de philosophie», reservado solo a los graduados más brillantes.

Su filosofía es difícil de clasificar; es una buscadora insaciable de la verdad, que intuye oculta detrás de todo lo que percibe, y persigue desesperadamente la unión mística con un Dios al que se siente pertenecer, y que concibe como un Todo Único, por encima de todas las creencias. Es una autora solitaria, sin tradición ni herederos, que fue casi olvidada tras su prematura muerte, pero que hoy nos fascina por su intensa biografía, por su forma de vincular sus ideas sociales, filosóficas y místicas a sus vivencias cotidianas. Aunque nunca llegó a pertenecer a ningún partido ni a ninguna religión, pues su idea de justicia estaba siempre muy por encima de las ideologías de su tiempo y de las religiones establecidas, siempre tuvo claro su compromiso en la defensa de los derechos humanos, del derecho de todos a la educación y a una vida digna.

HANNAH ARENDT

H. Arendt va defendre la implicació política de totes les persones. I es mostrava en contra dels comportaments d'aïllament social, presents en alguns filòsofs.

No es considerà nacionalista ni socialista. I va exposar la seua concepció de l'amistat com un acte polític en el qual ella estava disposada a no sotmetre's a una veritat (malgrat que fos aquesta veritat de caràcter científic). L'amistat requereix el diàleg per a la comprensió, segons ella.

Ella creia i defenia que les persones amb pensament crític es troben en totes les capes socials sense que el fet de ser un professor universitari o un intel·lectual fora garantia de ser algú amb pensament crític.

Una de les seues teories sobre l'origen d'un tipus de maldat és la de la banalitat del mal. Aquesta teoria situa l'origen en la falta de reflexió, de practicar el pensament crític. Aquest tipus de mal contrasta amb el mal radical, defensat per Kant, perquè el mal teoritzat per Arendt és un mal extrem (anomenat mal banal), que es caracteritza per unes motivacions que no són racionalitzables perquè no hi ha motius malignes específics, sinó superficials en l'argumentació de l'agent maligne.